17.4.10
10.4.10
Estius :D
¿Que tindrà l'estiu que tantes ganes tinc ja d'ell?
¿Que té l'estiu que tots els anys ens ho passem tant bé?
¿Que és l'estiu? XDDD
L'estiu és ixa época tant calurosa de l'any que comença quant s'acaben els examens i s'acaba quant començen els altres examens. Eixa época en la que el Sol està més lluny de la terra però que calfa com si el tingués baix del llit a la nit quant intente dormir.
¡Són tants records ja!
9.4.10
Misis :)
Sempre he pensat que els animals són animals i tot i encapritxar-me en molts, sempre ha dominat en mi eixe punt de vista científic propi d'un futur biòleg. Si un animal es fa vell morirà. Si un animal té una infermetat greu morirà.
I mai he acabat d'entendre a eixa gent que té un gos a casa i el tracta millor que al seu propi fill, gent que pagaria centenars d'euros per curar a la seua mascota d'una infermetat natural que a la natura haguera fet que l'animal, vell i desvanit, morira amb dignitat i així deixar que el cicle tornara a començar.
Però ara m'ha tocat a mi decidir. Quan vaig veure que la meua gata -si, eixa gata "salvatge" que tinc a l'hort- tenia una anormal protuberància infectada a l'abdomen la vaig tindre que dur al metge corrents: ¡Que no sofrisca per l'amor de Déu!
Té Càncer. I encara que ja té 12 o pot ser 13 anys i no tardarà molt en dir adéu, he de curar-la. I per això la operarà el seu veterinari el proper dijous. Per que aquestos 12 o 13 anys, des de que la vaig arreplegar quant encara era un xiquet, sempre ha estat en mi. I per molts principis que tinga, la meua gata es la meua gata i ningú ho canviarà mai.
Ara la tinc a casa... i crec que a punt de parir. :)
7.4.10
Nadie como tú
Se que todo ha sido para bien, que necesitaba este espacio, el que yo no llenaba de mi.
Pero también se que te echo de menos, que echo de menos tus abrazos, que me siento inseguro al saber que pronto tus ojos ya no serán aquellos que tanto me amaron y a los que tanto amé.
Quiero ser tu amigo. Tu y yo, nuestros nombres todavía van seguidos. Espero que siga siendo así, espero no perderte nunca. Espero que mi nombre siempre esté presente en tu mente. Como el tuyo en la mía.
Te echo de menos...
Pero esto es lo que tenía que ocurrir...
Pero también se que te echo de menos, que echo de menos tus abrazos, que me siento inseguro al saber que pronto tus ojos ya no serán aquellos que tanto me amaron y a los que tanto amé.
Quiero ser tu amigo. Tu y yo, nuestros nombres todavía van seguidos. Espero que siga siendo así, espero no perderte nunca. Espero que mi nombre siempre esté presente en tu mente. Como el tuyo en la mía.
Te echo de menos...
Pero esto es lo que tenía que ocurrir...
Isabel i jo :)
El passat 30 de Març... Extracte de les fotos que ens férem una vespradeta en el riu :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)