Misis :)

Sempre he pensat que els animals són animals i tot i encapritxar-me en molts, sempre ha dominat en mi eixe punt de vista científic propi d'un futur biòleg. Si un animal es fa vell morirà. Si un animal té una infermetat greu morirà.

I mai he acabat d'entendre a eixa gent que té un gos a casa i el tracta millor que al seu propi fill, gent que pagaria centenars d'euros per curar a la seua mascota d'una infermetat natural que a la natura haguera fet que l'animal, vell i desvanit, morira amb dignitat i així deixar que el cicle tornara a començar.

Però ara m'ha tocat a mi decidir. Quan vaig veure que la meua gata -si, eixa gata "salvatge" que tinc a l'hort- tenia una anormal protuberància infectada a l'abdomen la vaig tindre que dur al metge corrents: ¡Que no sofrisca per l'amor de Déu!

Té Càncer. I encara que ja té 12 o pot ser 13 anys i no tardarà molt en dir adéu, he de curar-la. I per això la operarà el seu veterinari el proper dijous. Per que aquestos 12 o 13 anys, des de que la vaig arreplegar quant encara era un xiquet, sempre ha estat en mi. I per molts principis que tinga, la meua gata es la meua gata i ningú ho canviarà mai.

Ara la tinc a casa... i crec que a punt de parir. :)